Les persones hem de ser flexibles i saber adaptar-nos a
les circumstàncies canviants que la vida ens mostra cada dia. Al fer-ho hem de
mantenir els principis bàsics de les nostres creences, sabent prescindir allò
que és accessori o superflu.Alguns
fariseus que s’havien convertit a la fe van aixecar-se a dir que els pagans
havien de passar per la circumcisió i que calia imposar-los l’observança de la
Llei de Moisès. (Ac 15,5)
Les obres de les bones persones s’escampen com el vent
suau de matinada. El seu testimoniatge constant, molts cops silenciós i
discret, és suficient per donar a conèixer els principis i valors que els
animen. Si mirem el nostre entorn descobrirem moltes persones que calladament
construeixen cada dia, pas a pas, aquest món nou que esperem. Aquestes persones
són testimonis d’esperança.
Silenciosament,
sense paraules,
sense que
ningú els senti la veu,
la seva vida
s’escampa a tota la terra,
escolten el
seu llenguatge
fins els
límits del món
Salm 18
Els primers cristians eren identificats com a persones
que formaven comunitats identificables perquè tothom s’estimava. L’amor és un
signe distintiu dels cristians. Des de l’amor es construeix l’esperança d’un
món millor, més just i solidari. L’estimació transforma les persones i la
societat. L’amor tot ho pot.
El meu
manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú
no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. (Jn 15,12-13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada