A les eleccions del 21D hi arribem condicionats per la lògica dels partits.
Ni les constants i sostingudes mobilitzacions sobiranistes, ni la gran recollida
de signatures per fer una llista unitària han estat suficients per capgirar
aquesta lògica. L’obcecació partidista ha deixat perdre l’oportunitat per retornar
a la legitimitat perduda per l’aplicació de l’article 155 i ha transformat les properes
eleccions en unes simples eleccions autonòmiques. Tinc la sensació de que les
cúpules dels partits van en una direcció i les dinàmiques socials en una altra.
Els egoisme partidistes, els dictats de les seves elits, s’han imposat al sentiment
de molts ciutadans que han expressat de forma reiterada als partits polítics
que havien d’entendre’s per fer una llista unitària. Aquesta dissociació entre
el que vol la ciutadania i les decisions de les elits partidistes em fa pensar
que ens trobem davant d’un nou episodi de la profunda crisis dels partits
polítics.
La sostinguda deficiència de la
democràcia empresarial, on les cúpules directives controlen el poder de decisió
de l’empresa al marge de la junta d’accionistes, s’ha traslladat de ple als
partits polítics. Les elits dels partits polítics tradicionals decideixen al
marge dels seus militants i estan totalment desconnectades del sector social
que pretén representar i del qual reben el lideratge polític. Aquestes elits
han segrestat la seva funció social en la societat democràtica. L’únic lligam
vinculant entre la ciutadania i les elits són els processos electorals els quals
permeten verificar l’encert de les elits polítiques. Les dificultats per fer
una llista unitària expressen aquesta situació. La solidaritat mostrada reiteradament
per la base social de l’independentisme no troba correspondència en la unió de
les elits polítiques. Aquestes segueixen aferrades a lògica partidista la qual divergeix
notablement de la lògica ciutadana. Aquest és el problema. Els fets semblen
demostrar que, entre les elits polítiques, encara perdura la concepció leninista
de la direcció política. Mala pesa al taler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada