dijous, 16 de novembre del 2017

El procés i el principi de realitat política

No fa masses anys impartia un seminari de Lideratge polític. Llavors explicava que la ciutadania atorga el lideratge polític, entre altres raons, a qui és capaç de llegir bé la realitat, detectar els seus principals problemes i proposar les millors alternatives per resoldre’ls. També explicava que els líders polítics ho són perquè tenen la capacitat de situar sense dissimular als ciutadans davant dels seus problemes i els ajuden a créixer personalment construint un futur diferent. El principi de realitat resulta bàsic per generar confiança i és fonamental assumir-lo en tota la seva complexitat.

He quedat sorprès escoltant les darrers declaracions d’alguns dirigents del procés independentista. Alguns d’ells, i no és el cas de president Puigdemont, s’han apressat en un vertiginós exercici d’autocrítica. Escoltant algunes de les coses dites m’ha entrat vertigen. He sentit dir que s’explicaven aquelles coses que sonaven bé o que ajudaven a cohesionar a la gent i també s’ha dit que no hi ha independència perquè no hi ha una majoria que la vulgui. Més d’un ha dit que havien estat ingenus al no avaluar correctament la força repressiva de l’Estat.

Si tot això és veritat ¿per què no es va deixar al president Puigdemont convocar eleccions?; ¿per què se’l pressionà per terra, mar i aire per no convocar eleccions? ¿per què se’ns va fer creure que s’havia declarat la independència, quan ara alguns d’aquests dirigents ens diuen que només fou un gest simbòlic perquè no hi havia consistència jurídica?.  Els resultats de la manca de principi de realitat són palmaris: mig govern a la presó i l’altre a l’exili, els Jordis a la presó i el la capacitat d’autogovern dels catalans intervinguda. Però, seguirem lluitant per la independència i per recuperar el govern legítim de Catalunya. Pot ser el que caldrà és pensar lideratges nous per nous temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada