No estem sols ni abandonats. Podem experimentar aquests
sentiments, però no podem quedar atrapats en ells. Hem de viure amb la
confiança que tenim Déu al costat nostre tot i que sovint hem de sortir a
cercar-lo. Cal deixar les nostres seguretats personals i obrir-nos a la seva
presència a través dels camins que ens porten cap a ell. “Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us
obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom qui cerca, troba, a tothom qui
truca, li obren” (Mt 7, 7-8)
No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar. Aquests
dies veiem com aquesta dita impedeix tot diàleg per resoldre els problemes que
ens preocupen. Tot diàleg necessita una obertura de ments i de cor per
situar-se en lloc de l’altre. El diàleg mai pot ser un episodi més d’una
batalla, o d’una guerra, sinó un camí cap
la pacificació i la serenor dels esperits. “No enduriu, avui, els vostres cors, escolteu la veu de Déu.” (Salm
94,8ab)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada