dimecres, 18 d’octubre del 2017

La mentida com estratègia política

Hi ha una dita, que diu «La primera víctima quan arriba la guerra és la veritat». Aquesta frase, atribuïda al senador nord-americà Hiram Johnson el 1917, fou pronunciada fa gairebé cent anys durant la Primera Guerra Mundial. Ara vivim una situació que, no és una guerra de confrontació armada, per la qual cosa podríem matissar la dita amb “la primera víctima quan arriba un conflicte és la veritat”. Penso que això és el que està succeint ara al nostre país. Durant aquests dies s’han dit mentides de l’alçada d’un campanar.

De totes les mentides d’aquests dies, voldria retenir la insistent afirmació del ministre d’afers exteriors de l’Estat de que a Catalunya no s’ensenya prou el castellà o aquella altra de que en algunes escoles s’ensenya a odiar Espanya. Són mentides greus. Gravíssimes. Qui les escampa són moralment condemnables perquè falsegen la veritat per treure’n un rèdit personal. Però també tenen una greu responsabilitat política perquè, per tal d’arreplegar vots, fomenten l’odi en lloc d’entesa. Amb odi no es resolen els conflictes, ans al contrari se’ls porten per viaranys de difícil reconducció. L’odi enfosqueix la raó i impedeix donar resposta a la intel·ligent pregunta del poeta Antonio Machado “¿La teva veritat? no, la veritat; vine amb mi a buscar-la”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada