Massa sovint tenim el cor dur a les injustícies que ens
envolten o fem oïdes sordes a les persones que ens parlen de la necessitat de
construir un món més just i fraternal. Sembla que tinguem el cor de pedra i un
esperit incommovible al sofriment dels altres. La vida ens exigeix no endurir
el cor i ser compassius i benignes, estimar i perdonar tants cops que faci
falta. No enduriu els vostres cors,
escolteu la veu de Déu. (Salm 94,8ab)
Molts cops som exigents amb els
altres i condescendents amb nosaltres mateixos. Estem cecs a veure que tenim un
cor de pedra, mentre demanem amor. Tota conversió comença en el cor. En la
purificació sincera de l’esperit. Un
fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula. El
fariseu es va estranyar quan veié que no s'havia rentat ritualment abans de
dinar. El Senyor li digué: --Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes
i plats, però per dins sou plens de rapacitat i dolenteria. Insensats! El qui
ha fet el defora, ¿no ha fet també el dedins? Doneu com a almoina allò que hi
ha a les copes i als plats, i llavors sí que tot us quedarà purificat. (Lc
11,37-41)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada