Les guerres religioses semblen estar ben vives en alguns
indrets del món. Ara assistim un nou episodi en el país actualment anomenat
Myanmar l’antiga Birmània. Els odis tribals i les animadversions religioses
estan presents en els conflictes d’aquests país. La ferotge dictadura militar
tapà durant molts anys els diferents conflictes que sagnen aquest país. Un d’aquest
conflicte és la persecució sistemàtica, fins a la seva destrucció, de la
minoria rohingya. El rohingya són un poble minoritari de lestat d'Arakan de
Birmània de religió musulmana, per contraposició als rakhine que són budistes y
grup majoritari d’aquest país. Es calcula que a Birmània hi ha un milió de rohingyes
i un milió i mig dins de Birmània.
L’any 1990 l'estat de l'antiga Birmània convertí a
aquesta ètnia minoritària en uns apàtrides perquè se'ls va arrabassar la seva
nacionalitat. Iniciant un procés continuat de de persecució segons les dades
que es poden trobar a l'ONU. Encara que no tots els rohingyes són musulmans, la
"islamofòbia" ha contribuït a la seva segregació a Birmània, sent els
seus principals perseguidors els militars i els budistes (extremistes). Sorprèn
l’hostilitat dels budistes per la imatge pacífica que aquesta religió tenen a
Occident. Però és evident que el budisme també té unes corrents fonamentalistes
que persegueixen i maten en nom de la seves creences. En un sentit oposat,
Dalai Lama, una de les màximes autoritats budistes, ha demanat la fi d’aquest
conflictes. La perdia de nacionalitat a convertit els rohingyes en apàtrides,
estan desemparats davant l'extorsió, la violència oficial, la destrucció de
cases, l'expulsió de les seves terres, el treball forçat, i tot tipus d'abusos.
Birmània els considera com a immigrants il·legals bangladesos i per la seva
banda, Bangla Desh no els reconeix com a
ciutadans seus ja que és una de les ètnies més pobres del món i amb la qual
cosa el seu reconeixement seria l'increment de la despesa econòmica del país i
al seu torn l'increment de la pobresa.
Avui ells rohingye estan fugint com poden de Birmània.
Uns se’n van a la selva on malviuen amagats i totalment desemparats, altres van
a Bangla Desh on són acollits en camps de refugiats de cabuda totalment
insuficient. En poques setmanes han passat de 34.000 refugiats a ser-ne més de
70.000. Dins de tot aquest drama humanitari de persecució sistemàtica sorprèn
moltíssim el silenci de la seva presidenta i ministre Aun Sang Sun Kyi premi Nobel
de la Pau de la Pau per la seva lluita a favor de la democràcia a Birmània. El
seu silenci continuat es esfereïdor, preocupant i fereix les sensibilitats de
molts persones que cregueren fermament amb el compromís ètic de d’Aun Sang Sun
Kyi. El seu comportament davant d’aquest conflicte l’alinea i la fa còmplice amb
els mateixos militar que anys enrere havia denunciat com a opressors de
Birmània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada