dilluns, 24 de juliol de 2017

La vida està apedaçada

Contemplant la paret d’un corral de Vilanova de Meià, on veig acabar els dies de juliol, he pensat que la seva estructura, pedra del lloc,tàpia amb còdols, ciment i totxanes, eren una bona metàfora del que és la vida. L’ofici de viure, art que sempre cosa aprendre del tot, ens dóna l’oportunitat de teixir la vida com un conjunt d’experiències que s’han donat en moltes i diverses situacions. De cadascuna d’elles hem aprés i, com els components de la paret, els hem anat apilonant fins anar trobant la forma definitiva.

Mentre construïm la nostra vida ens trobem de tot i en cada moment aprenem a ser més persones. Segurament, aquests petits instants de vida, deliciosos quan són bons, i rúfols quan no ho són perquè ens amarguen l’esperit, són els que ens donen personalitat i constitueixen la singularitat personal. Al final, que l’hora foscant ens convida a mirar el que s’ha viscut, ens adonarem que la vida, aquesta gran joia que tenim l’oportunitat de fer-la magnífica cada dia, està feta de molts pedaços, alguns més ben cosits que altres. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada