La contemplació pot ser la
resposta a una crida. Es pot sentir una crida interior orientada a descobrir
com ens parlen les coses. Per copsar-ho només cal estar atents i escoltar des del silenci. Llavors tot esdevé
comprensible i el nostre cor s’omple del valor del incomprensible que viu en
nosaltres. “Mira, sóc a la porta i truco.
Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell
amb mi”. Ap 3,20
La vanitat és una mala
consellera. Els seus sinònims: altivesa, arrogància i supèrbia, també. Els fums
de superioritat alimenten la vanaglòria perquè són gegants amb peus de fang.
L’error és atribuir-nos uns mèrits que no tenim. L’actitud desitjable és el
servei i la humilitat. El fer les coses per amor, no per benefici propi. “Qui vulgui ser important entre vosaltres ha
de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre
esclau com el fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir
els altres”. Mt 20,26-28
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada