La vida està plena de judicis. Judiquem, bàsicament fets, actuacions. És
normal. Tenim unes pautes que ens serveixen per contrastar aquests fets. El que
no hauria de ser normal és jutjar les intencions de les persones. No som ningú
per fer-ho. ¿Per què veus l’estella
dintre l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que tens dintre del teu
ull? (Mt 7,3)
Per ser bones persones i comportar-nos amablement amb els altres cal seguir
una petita regla d’or: no fer als altres allò que no volen que ens fessin. Si
fem això segur que no ens equivocarem alhora de trobar els comportament just i
adequat en cada moment. Feu als altres
tot allò que voleu que ells us facin, aquest és el resum de la Llei i els
Profetes. (Mt 7,12)
Els actes de les persones són una bona mesura de la seva
coherència. Les paraules poden camuflar, fins i tot dissimular, però les obres
són evidents als ulls dels altres. La sinceritat brolla de la coherència entre
el que diem i fem, entre el que pensem i fem. Guardeu-vos dels falsos profetes. Venen disfressats d’ovella, però de
fet són llops afamats. Els coneixereu pels seus fruits. (Mt 7,15-16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada