Els petrodòlars financen l’extremisme islàmic a Occident

Aràbia Saudita és la primera font de finançament de l'Islam extremisme islamista britànic segons un institut d'investigació britànic independent, la Societat Henry Jackson. Des de fa 50 anys els donatius de la monarquia d’Aràbia Saudita per promoure la construcció d'edificis religiosos a l'estranger s’han servir per difondre el wahhabisme a Europa. Aquesta interpretació de l’islam fomenta les visions més tancades i extremes de la fe islàmica. La conclusió d’aquest estudi és contundent: "mentre que algunes organitzacions del Golf o l'Iran són culpables de promoure el fonamentalisme, les de l'Aràbia Saudita són, sens dubte encapçalen la llista".

¿Com es canalitzen aquestes ajuts? Una via és a través de la formació en anglès dels imams a l'Aràbia Saudita que després predicaran a la Gran Bretanya; una altra estratègia són les aportacions econòmiques a mesquites i institucions educatives islàmiques que acullen a predicadors radicals, l’altra és la difusió de literatura extremista. El control dels fluxos financers que subvencionen aquestes activitats són difícils perquè són opacs. La Gran Bretanya i l’Aràbia Saudita tenen forces relaciones comercials, és el primer pas receptor de transaccions econòmiques britàniques a l’Orient Mig i això complica més la transparència dels intercanvis econòmics.

Des de la dècada de 1960, la monarquia saudita "ha gastat milions de dòlars per exportar la ideologia wahhabita, particularment en les comunitats musulmanes en els països occidentals", senyala l'estudi. Europa té un problema, perquè Aràbia Saudita no renuncia a ser la font dels recursos econòmics per exportar la seva visió extrema de l’islam en els països on hi ha comunitats de musulmans. Per fer-ho, es creen societats pantalla que rebren els diners i actuen directament sobre les diferents comunitats musulmanes de diferent manera. La Gran Mesquita de Madrid, per exemple, fou construïda gràcies al ajuts donats per l’Aràbia Saudita i la bona disposició de la monarquia i govern espanyol. A Bèlgica, el Rei Balduí, per exemple, va facilitar l’any 1969, la gran inversió d’edificar el Centre Islàmic i Cultural de Bèlgia (CICB), convertit després en la seu europea de la Lliga Musulmana Mundial, des d’on es propicien iniciatives a favor de l’islam en tot el món. A França, l’Aràbia Saudita ha instal·lat a Mantes-la-Jolie (Yvelines) l'oficina de la seva Lliga Musulmana Mundial, en els locals adjacents a la mesquita d'Ibn Abdelaziz. Aquesta és la política permanent de l’Aràbia Saudita que els governs dels països europeus, per les seves relacions de dependència comercial, no han volgut posar-hi fre.