Les paranoies islàmiques de Trump

En poques setmanes el panorama polític de l’Orient Mig ha sofert diverses sacsejades força importants. Segons els esdeveniments, sembla que hi hagi un abans i un després de la petita gira feta per Donald Trump per diversos països àrabs. La visita en sí, ja és un fet prou consistent per ser analitzat profundament. Però ara el que interessa és enumerar el que ha passat després. Posteriorment a la visita la coalició internacional liderada pels Estats Units ha iniciat una forta ofensiva contra Estat Islàmic a Raqqa, ciutat refugi de la direcció d’aquest grup islamista sunnita. Sense solució de continuïtat es produeixen diversos atacs terroristes d’Estat Islàmic a Londres i Paris. Quasi simultàniament Aràbia Saudita, i uns quants països àrabs del Golf,  decideixen  aïllar econòmicament l’emirat de Qatar i Estat Islàmic ataca el Parlament iranià i el mausoleu de l’aiatol·là Jomeini.

Tot està massa agitat per ser interpretat com simples casualitats. Cada cop que els americans han volgut aplicar a l’Orient Mig polítiques de ma dura els seus efectes han estat globalment negatius. El radicalisme sunnita salafista modern emergeix per les estratègies perverses impulsades per la CIA a Afganistan des de 1979. Però l’any 1989 la bèstia creada per desestabilitzar els invasors soviètics es revolta contra els seus creadors. Apareix un terrorisme salafista gihadista que troba en els atemptats globals un mitja d’actuació i propaganda. La invasió d’Iraq de l’any 2003 fou el catalitzador que afavorí l’aparició d’Estat Islàmic com a nou paradigma d’aquesta salafisme radicalitzat i terrorista. Després, les decisions de desestabilitzar el règim siri l’any 2011 enforteixen encara més les corrents del salafisme radical i donen cos a un Califat islàmic que treu de nou les banderes negres i convoca la gihad contra els infidels. L’odi ancestral, i actual, entre els àrabs d’Aràbia Saudita i els perses d’Iran s’ha traslladat des de 2014 al Iemen on els primers donen suport al govern sunnita i els segons a les guerrilles dels seus opositors xiïtes. Finalment, per acabar-ho de complicar, Rússia decideix l‘any 2015 donar suport al règim sirià.

Mentrestant, Donald Trump, en el seu combat particular contra el terrorisme, ataca tot el que li sembla musulmà. Durant la campanya electoral, tot i que Trump es va comprometre a millorar les relacions amb els països àrabs, va regalar-nos comentaris del tipus: "hi ha una malaltia al cor de l'Islam" o "crec que l'Islam ens odia". En el seu recent viatge a Aràbia Saudita digué als dirigents d’aquests país: “"totes les nacions de consciència han de treballar junts per aïllar l'Iran.". Dit i fet. Als quatres dies de dir aquestes paraules els saudites han iniciat la campanya d’assetjament a Iran mentre Estat Islàmic hi posa el terror. Guiat per les seves originalitats Trump sembla haver donat a Riad carta blanca per fer el que vulguin amb Iran oblidant-se que els saudites donen suport, des de fa molts anys, als missioners salafistes que han anat pel món escampant la visió més reaccionaria, tancada u perillosa de l’islam: el wahabbisme saudita.