L’incendi a la
torre londinenca de Grenfell i la forma com el govern de Gran Bretanya gestionà
la tragèdia evidencien la magnitud de la incapacitat de les polítiques
neo-liberals de resoldre els problemes del nostre temps. La construcció
d’aquest edifici, i molt especialment la seva rehabilitació d’ara fa un any,
evidencia que lluny estan aquestes polítiques dels objectius de la justícia
social. L’ús de material prohibit o desaconsellat com ornamentació de façanes
d’edificis alts per la seva alta combustió només és explicable per haver primat
els criteris d’estètica urbanística, bàsicament per camuflar el caràcter social
de l’edifici en un entorn d’habitatges benestants.
La total ignorància per part
de les autoritats del districte a les queixes dels veïns per la manca de
mesures preventives contra els incendis és una altra evidència de l’estat de la
situació. Les autoritats governamentals britàniques són contràries, per raons
ideològiques, a la idea de regulació per la qual cosa havien trobat
injustificat una revisió de regulació específica de les mesures contra els
incendis. Aquestes mateixes autoritats reaccionaren tard i malament al dolor
dels familiars afectats per la tragèdia. La fredor i distància mostrada per la
primera ministre amb aquests familiars és un símptoma més de la desconnexió mostrada
per una determinada comprensió de la política. Els ciutadans volen ser comptats
com actors de les polítiques públiques i no ser tractats com a súbdits. Els problemes
percebuts pels ciutadans són importants, al menys així ho consideren ells,
tinguin més o menys raó. La política freda i distant practicada per alguns
governants contrasta amb la calidesa que molts ciutadans esperen avui de les
autoritat públiques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada