Les persones podem manifestar una tendència a pensar que som superior als altres o que els títols i coneixements que tinguem ens donen més rellevància social. Correm el risc de separar-nos dels altres per supèrbia enlloc d’acollir-los i ser-ne servidors. També podem caure en el parany d’ignorar el reconeixement que cal tenir a les capacitats i mèrits dels altres. Cal evitar qualsevol actitud que allunyi i separi. “No hi ha cap criat més important que el seu amo, ni cap enviat més important que el qui l’envia. Sabent això, feliços vosaltres si ho practiqueu” (Jn 13,16-17)
Més d’un cop potser no veiem clara una qüestió, però ens refiem dels consells que una altra persona ens pot donar. La confiança és bàsica en l’art de la vida. Aquestes persones que són referents ens permeten resoldre dilemes que, d’una altra manera, tots sols ens encallarien. “Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi” (Jo 14,6)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada