dijous, 6 d’abril del 2017

Proclamació de l’islam de França – V

El passat 28 de març es publicà a França un document, Proclamation de l’islam en France, escrit per Dalil Boubakeur, rector de la Gran Mesquita de Paris, on es fixen les condicions per l’exercici de l’islam a França. Ha estat considerat un document històric perquè significa una presa de posició clara i precisa a favor d’un determinat model d’islam. Per la seva importància aniré publicant el contingut d’aquest document.

El text d’avui és la continuació del dia anterior i acaba el manifest

20. En la seva vida diària, tot musulmà ha de mostrar moderació i buscar un equilibri.

21. Tots els musulmans ha de consumir carn halal. El patiment dels animals no pot ser acceptat per Allah. Per tant, cal reduir al mínim el sofriment causat a l'animal.

22. Durant el mes de Ramadà, tots els musulmans s'abstenen de menjar, beure, tenir relacions sexuals, i fumar si fuma, des de la sortida fins a la posta del sol, per commemorar el la revelació alcorànica. En cas de no fer-ho, el creient està obligat a substituir el seu dejuni per una caritat o dejunar un altre dia. Les persones malaltes i les dones durant la menstruació i l'embaràs, estan exempts del dejuni. La norma que suspèn el dejuni quan es viatja no val,  òbviament, per a un viatge de diverses hores amb tren o amb avió. D'altra banda, el Ramadà significa que els musulmans mostren respecte cap als seus veïns: això vol dir no molestar-los, especialment a la nit.

23. El profeta Mahoma (la pau sigui amb ell) havia proclamat,  en la Constitució de Medina, que tots els que creuen en la unicitat de Déu , ja siguin musulmans, jueus o altres, formaven part de la mateixa comunitat del llibre. D'això es desprèn que qualsevol forma d'antisemitisme és contrari a l'ensenyament del Profeta Muhammad (la pau sigui amb ell). En termes més generals, seguin el seu exemple, l'Islam comporta les virtuts de la tolerància i la benevolència, perquè només Déu és jutge.

24. Està prohibit expressament a qualsevol musulmà iniciar una guerra, perquè aquest tipus de gihad està permesa només en autodefensa contra un agressor (Alcorà 2, 190). A més, si l'oponent està disposat a fer la pau, els musulmans tenen el deure de cercar amb ells per aconseguir la pau. D'això es desprèn que els criminals que es fan passar per "gihadistes" són usurpadors impius de la gihad i, en conseqüència, usurpadors impius de l'Islam, que és la religió de pau.


25. La gihad més noble és l’esforç d'auto-control, de transcendència, per aconseguir les millors virtuts dels musulmans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada