L'any 632 morí Muhàmmad. A partir de la seva mort moltes
de les tribus que li havien jurat obediència abjuraren de la seva conversió a l'islam
i es negaren a pagar els corresponents impostos. Durant aquests dies
aparegueren diversos persones que es reivindicaven com a profetes i es revoltaren
contra els musulmans reivindicant la seva condició d'enviats de Déu. La mort de
Muhammad havia fet emergir les tensions que existien dins de les tribus de la
Península Aràbiga, tant des del punt de vist polític com religiós. Davant
d'aquests conflictes, Abu Bakr, el líder de la comunitat de creients, va
emprendre diverses campanyes militars, de molt curta durada, per aixafar
aquestes rebel·lions. La primera batalla va ser la de Dhu-l-Qassa i la més cruel
de totes elles va ser la batalla de Aqraba, plana pròxima de la regió de Yamama
(Najd) contra Musàylima, que fou derrotat i mort al desembre de 632 pel prestigiós
general Jalid ibn al Walid.
La fi de les guerres de la Ridda permeté al califa Abu
Bakr emprendre la conquesta dels territoris veïns. Un dels artífexs importants
d'aquesta expansió va ser el general Jalid ibn al Walid, heroi de la repressió
de les rebel·lions de la Ridda. Aquest militar, notable pel seu domini de l'art
de la guerra, se li coneixia amb el sobrenom de Sayf Allah a Maslul, l'espasa a
la mà de Déu. Els dots de comandament i d'estratega d’aquest militar foren
decisius per mantenir la unitat política de l'islam en els primers compassos
del califat. Gràcies a l'habilitat guerrera de Jalid ibn al-Walid es va poder
forjar la unió política de les diferents tribus beduïnes de la Península
Aràbiga durant el primer califat. Aquesta unió, més enllà notable valor polític
en clau de construir un estat pels àrabs, va modificar profundament els
paradigmes socials imperants entre les tribus d’aquell temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada