La successió de Muhammad – IV

És evident que la mort de Muhammad alterà els difícils equilibris de la comunitat musulmana de la ciutat de Medina i les seves relacions amb els musulmans de La Meca. Al desaparèixer el líder religiós i polític que havia aglutinat fins ara els musulmans el sistema de poder quedà vulnerable a les lluites obertes entre clans i tribus que estructurava el incipient estat islàmic. La primera qüestió que es posà damunt de la taula de negociacions per escollir en nou líder fou la naturalesa del lideratges: ¿polític i religiós?, ¿religiós o polític?. Darrera del dilema es barrejaven interessos que anaven més enllà del camp estrictament religiós. El que estava en discussió era l’assalt al poder d’una tribu o d’un clan, sol o amb aliances de govern per intentar dominar en benefici propi l’incipient estat islàmic. 

Els diferents clans i grups de pressió articularen un sistema polític per liderar la comunitat. Aquest sistema, amb el temps, fou denominat califat en el ben entès que el terme designa el "domini del califa", el domini del successor de Muhàmmad. En els primers moments aquest sistema polític no va ser identificat com califat, ni califa el líder màxim del mateix. Amb el temps, associada a la consolidació del lideratge polític de la comunitat musulmana, el terme califa va ser aplicat als que exercien de líders i es va projectar cap al passat anomenant també califes als primers successors de Muhammad. 

 Inicialment el sistema del califat fou liderat pels deixebles directes de Muhammad com una continuació del sistema religiós i polític establert per ell. No obstant pels resultats pràctics, aquesta qüestió s'ha de matisar perquè el criteri que s’imposà en el debat successori considerava el califa no havia de donar continuïtat a la dimensió espiritual de Muhammad, ja que aquesta havia finalitzat amb la seva mort. Defensaven la idea que el califa fos més un successor del lideratge polític ja que el profetisme era una qualitat no hereditària. En sentit contrari, es situava una part menor del grup dirigent, especialment els familiars més propers a Muhammad, que pensava que el califa havia de tenir la direcció política i la guia espiritual de la comunitat. Aquesta dicotomia ocasionà tensions, conflictes i enfrontaments militars i condicionà l’elecció i el govern dels primers successors de Muhammad en el lideratge de la comunitat musulmana. Part d'aquesta tensió entorn a la naturalesa del califat ha perviscut des de llavors fins als dies d'avui i està en base dels enfrontaments entre sunnites i xiïtes.