Fred M. Donner, un estudiós del món islàmic,
analitzant el comportament dels primers seguidors de Muhammad després de la
seva mort, 632, considera que tots ells integraven una àmplia y heterogènia comunitat
de creients. Aquesta comunitat estava formada per membres de diverses tribus
àrabs, cristians i jueus, i tots participaven de la idea expressada per Muhammad
de reivindicar un Déu únic enfront del politeisme practicat per la majoria de
la resta d’àrabs d’aquells temps. Muhammad havia tingut l’encert d’aplegar sota
el seu lideratge un conjunt plurals y divers de creients monoteistes e
integrar-los en un grup que era conegut com la comunitat de creients.
La mort del líder natural d’aquest grup, Muhammad,
alterà la composició d’aquest grup i introduí algunes tensions relacionades amb
la configuració d’un nou lideratge de la comunitat. Durant els anys posteriors
a la mort de Muhammad es succeïren diversos líders que foren identificats com amîr al Mu’minîm que pot traduir-se com
a “comandant dels creients”. Aquests líders durant aquests anys foren els
responsables de l’expansió d’aquest grup plural de creients per tota la
Península Aràbiga i consolidaren les bases de l’aparició, més endavant, de l’imperi
islàmic. A mesura que s’anà consolidant aquest procés d’assentament territorial
d’aquest grup, trigà poc menys d’un segle, es produí el fenomen d’evolució de
la naturalesa del primitiu grup de creients. Durant aquest temps, els
especialistes consideren que progressivament la primitiva comunitat oberta de creients es transformà en un grup religiós en el qual
els seus membres s’identificaven simplement com a creients i que tenien com a única referència un llibre que es deia
l’Alcorà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada