Al
llarg del dia les persones ens trobem davant de situacions que demanen l’exercici
del discerniment per saber com actuar. En aquests casos hem de confiar en les
nostres capacitats per distingir el bé del mal. Són situacions que exigeixen emprar
els criteris morals que tenim en el cor i els comprenem per la raó. “Al mig del jardí hi havia l’arbre de la vida
i l’arbre del coneixement del bé i del mal” (Gn 2,9)
La
pràctica de l’amor és font de pau interior. Fer el bé, treballar a favor de la
felicitat dels altres dóna també la felicitat personal. L’amor és font de plenitud,
transforma i canvia la vida. Estimant ens omplim de joia perquè el cor s’obra a
l’esperança d’una vida nova. “Si no
intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un
malefici, si dónes el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels
indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com
el migdia”. (Is 58, 9-10)
Per
més que el pecat provoca refús i té ha mala premsa en la societat actual,
hauríem de tenir més consciència d’haver malmès la vinculació personal amb Déu.
Cal repensar avui el sentit del pecat i de la culpa, sense perdre de vista que
en tot moment ens calen referents morals per contrastar el que fem. “M’he decidit a reconèixer la falta, / no us
he amagat més el meu pecat. / Tan bon punt m’ho he proposat, Senyor, m’heu perdonat
la culpa comesa”. (Sl 31)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada