El pecat i la confessió avui

El pecat provoca refús i de la confessió ja no se’n parla. Hi ha mala premsa sobre el pecat en la societat actual. El relativisme s’ha imposat i ha arraconat el sentit del pecat en una societat on els referents morals estan desdibuixats. Tradicionalment s’entenia el pecat com una ofensa a Déu o un trencament de la vinculació de l’individu amb Déu. La tradició judeocristiana presenta el pecat, en termes generals, com l'allunyament de l'home de la voluntat de Déu. Sense noció de pecat, el sentit de la confessió es desdibuixa. Sense pecat la confessió perd sentit.

Molts catòlics no es confessen individualment. Alguns participen en actes penitencials, altres consideren que la confessió de cor forma part del sagrament de l’eucaristia. Considero que cal preguntar-se si és convenient renunciar a la confessió personal on el confessor ajuda a un individu a discernir si ha seguit la voluntat de Déu. De la mateixa manera que cal repensar avui el sentit del pecat, caldria trobar un model de confessió que ajudi a l’individu a ser comprés, perdonat i alliberat del pecat. La recuperació de la confessió personal permet revestir la misèria del pecat amb la misericòrdia de Déu.