dimecres, 7 de desembre del 2016

Parets i marges de pedra seca

Sovint, anant d’excursió per Montserrat, en els llocs menys esperats, es pot descobrir un mur de pedra seca tapat per la vegetació, quasi imperceptible a la vista, o adonar-se del marge ben obrat per falcar l’estabilitat d’un camí. Cada cop que em trobo a un mur o un marge estic una estona aturat i contemplo la bellesa de la factoria de pedra. És tot un art construir aquests murs. Quan en veig un penso amb les persones que, ves a saber quan, aplegaren les pedres, no sempre a ma, i pacientment les col·locaren una damunt l’altre amb matemàtica precisió. L’obra es digne de contemplació i admiració. Moltes d’aquestes belleses encara són visibles en molts indrets de la muntanya de Montserrat. De tant en tant, es mostren a la curiositat del caminador que emprenent un corriol sense saber que trobarà de sobte descobreix un magnífic mur sense alta missió, ara, de lloar la bellesa. En altres ocasions, els senders montserratins estan fermament consolidats per importants, o discrets, marges que asseguren que el camí no s’escoli muntanya avall.

La majoria d’aquestes petites obres d’art petri podrien explicar moltes històries que ben segur ens meravellarien o explicarien tragèdies pròpies de la gent del bosc, carboners o peregrins penedits. Ara resten mudes. Estan a l’espera de ser descobertes i contemplades. Des del seu silenci veuen passar el temps i resisteixen com poden. Alguns marges han resistit moltes inclemències i adversitats, tot i així s’alcen ben ferms; d’altres comencen a defallir sota el trescar continu d’algunes persones que semblen que hagin fet de la muntanya un espai per batre rècords, consumir desaforadament energies o córrer en algunes de les multitudinàriament curses que malmeten, any darrera any, molts dels camins montserratins. Però el record del passat perdurà en aquells llocs que puguin restar amagats de la capacitat destructiva humana. Per sort, encara hi ha molts indrets que ens permeten encara dialogar silenciosament amb el passat per adonar-nos que aquesta muntanya fou, anys enrere, un espai de treball o lloc de pas pels peregrins. Deixem-nos seduir per la bellesa de la pedra seca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada