La Regla de sant Benet

Sempre m’ha fascinat la Regla de sant Benet. La majoria de persones no saben de què estic parlant; d’altres en tenen un lleugera referència; uns pocs menys la coneixen i fins hi tot la poden haver llegit; i bastants milers d’homes i dones han organitzat la seva vida d’acord el que diu aquesta norma de vida. Perquè la Regla és això, una norma que orienta i ajuda a estructurar l’espiritualitat per tal de viure l’Evangeli seguint fidelment a Jesús. És evident que no tots els cristians adopten aquesta norma de vida; bàsicament els que es deixen acompanyar per la Regla són els monjos i les monges de la família benedictina i altres ordres religioses que han derivat d’ells. Però aquesta utilitat per la vida monacal no treu interès perquè altres cristians intentem emprar aquesta norma de vida per ordenar l’experiència interior. 

És veritat que sant Benet escriví per les persones del seu temps, el segle VI, oferint-los una guia a fi de perfeccionar les seves vides des del punt de vista cristià. La seva Regla està molt orientada a facilitar i ordenar la vida en comú per tal de facilitar aquest camí de perfecció entorn a la figura de Jesús, el Crist. Per això es diu que la Regla és molt cristocèntrica. No cal acollir-se a la literalitat de la Regla per entendre-la i trobar en ella orientacions per la vida cristiana del segle XXI. La seva lectura i meditació permet descobrir-hi un esperit que té vida i dóna vida per les persones d’avui. Cal copsar aquest esperit per fer actual un escrit del segle VI. Penso que la Regla de sant Benet, a més de servir per la vida comunitari, és força útil com a norma de vida pels cristians que vivim la fe en mig de la intempèrie.