Avui, el dia de la Constitució, ha estat un festivitat estranya. Moltes ciutadans han viscut el dia amb indiferència, com a molt han procurat fer pont i anar a escampar la boira. Altres, uns quants menys, han manifestat el seu rebuig constitucional anat a treballar en les institucions locals. A Catalunya, un altre grup de ciutadans, menors que els anteriors, han celebrat la commemoració de la Constitució. Fora de Catalunya, excepte la nova esquerra, tothom ha procurat deixar ben clar que celebraven de cor la festivitat perquè la unitat d’Espanya estava en perill i el llegat constitucional era el ciment que garantia la no desintegració del país.
He seguit amb atenció les declaracions d’uns i altres per contrastar els seus arguments. Els defensors de la festa, ja ho esmentat, ho feien per salvaguardar la unitat d’Espanya i els detractors rebutjaven la Constitució perquè no permet la independència o la democràcia participativa, per exemple. Curiosament, cap argumentari destacava que, tot i les imperfeccions, aquesta constitució permeté a moltes persones transitar d’una dictadura a una democràcia. Això ja em sembla suficient per estar-hi agraït. No entenc que hi alguns polítics d’esquerres radicals diguin que la Constitució no els representa, que no l'havien votat o que se'ls ha imposat. Certament, alguns d’ells ni havien nascut quan altres ciutadans votaven sí a la Constitució. Per això celebro la festa de la Constitució no he trobat en cap dels discursos crítics a la Constitució unes paraules càlides de reconeixement a l’horitzó de llibertat i democràcia que portà a aquest país. Gràcies això, avui algunes persones poden criticar-la, blasmar-la i desobeir-la, si és el cas. Per celebrar l’efemèride he anat d’excursió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada