L’alcaldessa de Barcelona ha fet una molt bona reflexió arrel del darrer crim masclista a la ciutat. La notorietat de l’assassí, un conegut periodista, més conegut en el passat que actualment, ha capgirat el sentit de la notícia. L’interès de la notícia s’ha centrat en el periodista. Hi ha hagut moltes referències biogràfiques, s’han destacat aspectes amagats de la vida del periodista presentant-lo com una persona tortuosa i complicada. En totes les notícies l’atenció del lector es movia entorn de l’assassí. La dona morta, la seva dona, metgessa en un ambulatori de barri ha restat en segon pla per molts periodistes. Mentre els lectors ho sabien tot de l’assassí, desconeixien tot de la dona. Ella, no era notícia.
La metgessa, la nova víctima de la xacra que és el violència de gèneres, no tenia nom. Poques cròniques esmentaven com es deia. En els primers titulars, diu l’alcaldessa cola, es “parlava de la seva dona, i sempre de forma passiva, com a objecte directe d'oracions en què el subjecte era ell, l'assassí”.
Que ell l'hagués matat semblava una cosa secundària perquè la notícia era que ell, algú important, havia esdevingut un assassí. Al final, després de moltes oracions descriptives o de llargues cròniques de successos ningú ha fet un titular que be podria haver estat aquest: “La doctora Victòria Bertran ha estat assassinada pel seu marit”. Perquè el que és notori, el que hauria d’interpel·lar la consciència ciutadana és que la mort de la Victòria Bertran és el que importa lamentablement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada