En el cant del Magníficat, himne habitual en la pregària quotidiana però que avui té especial rellevància en la litúrgia en els dies previs a Nadal, es condensa bona part de l’essència de l’experiència creient. Cada paraula té sentit en ella mateixa i en el seu conjunt. És una lloança a la magnificència de l’obra de Déu i un programa d’actuació per donar compliment al seu amor. Per acollir a l’amor de que Déu salva cal tenir un cor senzill i obert. “Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de bens els pobres, i els rics s’entornen sense res” . (Lc 1,51-53)
Ahir fou la nit Santa de Nadal. Hem viscut aquesta festa amb alegria en els nostres cors. Amb aquesta joiosa nit coneixerem un gran notícia: el naixement en una humil establia d’aquell qui proclamarà la Bona Nova els homes i dones de bona voluntat, i serà motiu d’esperança pels afligits. Alegrem-nos i celebrem-ho. Obrim el nostre cor perquè la proclamació de la glòria de Déu al cel esdevingui justícia a la terra. “Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, / que aprengui els vostres camins. / Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vos sou el Déu que em salveu”.(Sl 24)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada