El camí d’Advent s’acosta al seu final. Les finestres del calendari de xocolatines estan quasi totes obertes mentre seguim esperant el gran dia. Dia de joia i festa a desdir perquè s’acompleix una esperança i veiem una llum que il·lumina en la foscor de les injustícies i dels sofriments. “Vindrà el qui ha de venir, no tardarà. Ja no haurem de témer res a la nostra terra. Ell mateix ens salvarà”(He 10,37).
La preparació del Nadal que s’acosta ens predisposa a obrir el cor per acollir l’anunci de la Bona Nova. Les injustícies del món, el sofriment que veiem i sentim com a propi ens mouen a la indignació i a la petita acció per canviar allò que no ens agrada. Per fer-ho, el primer pas és acollir la crida a la solidaritat i moure’ns per cooperar perquè es faci justícia. No tinguem por a deixar-nos amarar per l’esperit que ens desvela que l’amor és més fort que la resignació. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: “Deu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu” (...) “No tinguis por, Maria, Déu t’ha concedit el seu favor” (Lc 1,28-30).
Els creients cristians no podem ser persones entristides, ni entristir amb malts auguris o pessimismes vitals als que ens envolten. La vida aporta molts petits motius per la felicitat quotidiana. Cal saber-los trobar i aprofitar-los al màxim. La vida espiritual es fonamenta en una esperança certa i en la confiança que neix d’una fe que parteix d’una promesa que ve d’antic. “Feliç tu que has cregut ! Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” (Lc 14,45)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada