Els instruments de les bones obres. I

Els cristians escoltem molt la paraula de Déu i la pràcticament menys del que voldríem. Anem per la vida dissociant el testimoniatge de la fe i els principis de la fe. Una manera per evitar aquest esquinçament és conrear la vida interior. Un camí per fer-ho, entre altres, és meditar de tant en tant la Regla de sant Benet. És una bona guia per l’interior i per ser bon cristià. El pare abat Gabriel Brasó escriví “convé presentar la Regla de sant Benet en el seu contingut doctrinal, en tant que s’orienta a estructurar una espiritualitat, és a dir, una manera concreta de viure l’Evangeli en seguiment a Crist” (text escrit en la presentació de la regla benedictina editada l’any 1966). Efectivament, aquestes paraules prenen tot el sentit al llegir la Regla a la llum del dia a dia de qualsevol cristià.

Un exemple del valor actual de la Regla són els diversos instruments de bones obres proposats per sant Benet en el capítol IV “Quins són els instrument de les bones obres”. En són uns quants. En aquest camí de preparació de l’Advent suggereixo llegir i meditar algunes d’aquestes propostes, junt amb la lectura dels textos bíblics que les inspiren. Els instrument de bones obres de sant Benet aporten als cristians uns bons referents per estructurar la vida interior i ajuden a ser testimonis de la fe en Jesús. Es pot començar amb les següents recomanacions:

²⁵ No donar una pau fingida. “La seva llengua és una fletxa mortal, tots duen l'engany als llavis: parlen amablement amb els companys, però per dintre van amb ganes d'enxampar-los.” (Jr 9,7)

²⁶ No abandonar la caritat. “Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l'amor cobreix una multitud de pecats” (1Pe 4,8).

²⁷ No jurar, no fos cas que perjurés “També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu” (M7 5,33-34).

²⁸ Dir la veritat amb el cor i amb la boca “Quan parla no escampa calúmnies, mai no fa mal al proïsme ni carrega a ningú res infamant”. (Sl 14,3)

²⁹ No tornar mal per mal. “No torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu, ja que Déu us ha cridat a rebre en herència una benedicció” (1Pe 3,9) o “Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó procureu de fer el bé als germans i a tothom” (1 Te 5,15)