La
novel·la inèdita d’Ernest Hemingway s’hauria pogut dit “Pamplona és una festa” una
mica inspirada en la seva obra “A Moveable Feast” titulada en castellà “París
era una fiesta”. He pensat en el gran escriptor d’Oak Park, Illinois,
perquè ell forma part de l’ànima de Pamplona. I els pamplonesos, ciutadans agraïts
li han dedicat un estàtua, a mida natural, on l’escriptor es troba en una
actitud d’inici d’una conversa amena al peu d’una de les barres del bar Iruña.
Quin lloc aquest bar, un temple del bon gust que ha sabut conservar la bellesa que
perdura. Assegut a les taules de l’Iruña tot s’alenteix i esdevé agradable. Bon
lloc per fer converses i allargar-les fins que el sol fuig a contrallum de la
glorieta de la plaça del Castillo.
Pamplona
és una ciutat neta i amable. Això és evident passejant pels seus carrers, més
enllà dels espais coneguts i concorreguts, com són els carrers Estafeta,
Mercaderes o san Nicolás, llocs de tapeo habitual, especialment els dijous perquè
es fa la promoció del juevixo: 1 tapa i 1 vas de vi o cervesa per 2 euros. Tinc
la sensació que els pamplonesos ocupen el carrer tots els dies i que el tapeo
és un ritual familiar. Les persones són educades i acostumen anar ben
arreglades. És nota que hi ha diners i gust. L’urbanisme ordenat a fet que tot
estigui a ma. Això dóna gust pels que venim de ciutats on tot s’allarga per les
distàncies que no acaben mai. A Pamplona/Iruña allò que sembla lluny està a
prop.
El
centre de la ciutat conserva encara la seva estructura condicionada fins no fa
massa per la muralla. El riu Arga li dóna una boira matinera que forma part del
paisatge habitual. Quan el sol s’imposa, que no sempre ho fa amb convicció, els
edificis omplen els espais que els jardins deixen. Val la pena perdre’s una
estona pel parc del Baluarte resta del que fou el complex militar de la Ciutadella
de Pamplona. La transformació urbanística provocada per la caiguda de les
muralles obrí la ciutat a una expansió que ha fet dels municipis veïns, a Noain
(Elortzibar), Zizur, Barañáin, Antsoain, Berriozar, Burlada i Villava, antics
nuclis rurals, modernes zones residencials. Pamplona és una ciutat per anar-hi sovint
i deixar-se en dur pel que l’esperit cregui oportú sempre al costat dels bons
amics que hem deixat. Pamplona sempre serà una festa pels sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada