dissabte, 26 de novembre del 2016

Glosses per la vida quotidiana

En l’ofici de viure cal ser coherents. És simple, cal fer allò que diem i el que expressem ha d’estar en consonància amb allò que pensem. Això ens portarà a testimoniar la fe en moments en que no pot ser ben rebuda o que pot incomodar. Tant se val, perquè si renunciem a aquesta coherència deixem de ser solidaris de l’esperança de moltes persones. “Se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni”. (Lc 21, 12-13)

Ens mou el desig d’esperança. En la vida hem de procurar ser justos i treballar perquè la justícia sigui realitat. Som feliços quan veiem que hi ha signes d’alliberament gràcies al compromís de moltes persones per retornar la dignitat dels que són pobres o estan oprimits. “Alceu el cap ben alta perquè molt aviat sereu alliberats”(Lc 21,28)

És millor sentir-se acompanyat en l’amor, que estar a la intempèrie de la vida sense la calidesa de qui ens estima. L’amor és fidel, no abandona i té cura de l’ànima. La bona salut espiritual dóna vida i és font de felicitat. “Feliç el qui viu a casa vostra lloant-vos cada dia. Feliços els qui s’acullen als vostre murs, emprenen amb amor el camí” (Sl 83)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada