dimecres, 27 de juliol del 2016

L'islam no és només una religió de pau

Els recents atemptats d’Estat Islàmic a Europa han motivat al professor egipci Samir Khalil Samir, pare jesuïta, gran especialista en l’islam, a escriure l’interessant article Es fals dir que l’islam és una religió de pau. La primera part de l’article és una reflexió sobre les polítiques d’integració europees. La conclusió d’aquesta part és que, malgrat els atacs dels fanàtics salafistes gihadistes, Europa ha de seguir amb les polítiques d’acolliment d’immigrants, tot i que el processos d’integració han de contemplar la nova realitat de les societats europees i la influència dels fenòmens de la globalització cultural. El pare Samir destaca que cal partir de la dificultat d’integrar l’islam en el context europeu perquè “té una cultura en molts punts oposats a les tradicions occidentals. Religiosament, socialment, les relacions home-dona, la relació amb el menjar ... tot forma part d’un sistema complet. Que la religió sigui diferent, això no és un problema. Però com que en l'islam la religió està lligada a una política, social, cultural, una història, etc... que afecta tot” això dificulta el processos d’integració. “Per desgràcia, l'Islam és difícil d'integrar” afirma el pare Samir.

Avui, a diferència dels anys de les massives migracions del nord d’Àfrica a Europa, la globalització ha modificat els paràmetres de referència dels processos d’integració. Abans, els immigrants venien amb un cert grau de secularització, acceptaven la secularització de les societats europees i tenien, en certa manera, una recança de considerar-se àrabs. Però actualment, l’aparició d’una ideologia islamista estesa per tot el món a través de les xarxes socials ha modificat els paràmetres de referència pels musulmans. Samir considera que “avui, però, la influència islamista radical que proposa un món diferent en tots els aspectes, fa que sigui molt més difícil la integració” per la influència del pensament patrocinat pel Germans Musulmans o salafistes entre les comunitats musulmanes europees. La integració a les societats europees és possible si les persones musulmanes ho volen i assumeixen que el model cultural occidental és vàlid per viure la seva fe. Però, en el moment en que sorgeixen dubtes sobre el sentit d’aquesta integració, hi ha forces ofertes ideològics disponibles facilitats pels fonamentalistes per construir un discurs contra la integració. El pare Samir considera que “això és un gran conflicte”

A la anterior dificultat, cal sumar-li la ingenuïtat manifestada sovint per alguns polítics davant dels nous processos migratoris o la violència desfermada per l’Estat Islàmic. El pare Samir considera que ara és quan cal “tenir el valor de dir que l'Islam té elements de violència en l'Alcorà i en la vida de Mahoma. Si es continua dient que l'Islam és una religió de pau, només es crea confusió i perplexitat. No és admissible, diu Samir, que polítics rellevants, com pot ser l’actual primera ministra britànica,  afirmin, ella ho feu fa pocs anys, que “l’islam és una religió de pau !!! No hi ha un sol versicle en l’Alcorà que inciti a la violència”. No és una bona estratègia, per tal d’aparèixer simpàtic amb els musulmans, minimitzar el problema i és moralment reprovable que, per guanyar uns vots, es tergiversin els textos sagrats dels musulmans. Sobre això, conclou el pare Samir que “la ignorància i la pèrdua del sentit moral (per guanyar els vots) és una barreja explosiva”.

Aquesta reflexió del jesuïta Samir Khalil Samir és un toc d’atenció per evitar actituds que, guiades per l’irenisme propi de la tradició cristiana, amaguen les dificultats existents dins de l’islam per conciliar un comprensió humanista i pacífica de la religió amb les interpretacions literalistes i fonamentalistes que eleven a la categoria de principi inqüestionable els textos més inhumans de l’Alcorà o de la tradició de Muhàmmad. Els musulmans han d’afirmar i defensar davant les lectures intransigents i violentes que volen fer de les seves interpretacions de la religió musulmana com la única possible, que l’islam com a religió de pau. Però no és suficient dir-ho. Cal obrir un debat teològic i cultural amb l’objectiu de repensar la seva doctrina a la llum del que està passant. Els textos sagrats musulmans necessiten ser rellegits a la llum d’un comprensió de fe i no de l’acceptació acrítica de la literalitat dels textos. En aquest camí els musulmans han de sentir-se acompanyats i compressors per les altres tradicions religioses i les persones de pau i bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada