M’ha commogut l’ànima el cartell promogut per l’organització política Endavant estretament vinculada a la CUP. Certament, les imatges de les dues Marededéus besant-se m’ha desvetllat un profund sentiment d’indignació i de profunda compassió pels promotors d’aquesta grotesca proposta gràfica. No entenc que per promoure una idea, un ideal o la vindicació d’un dret, s’hagin d’agredir els sentiments de les altres persones. Mai m’he alineat en les files dels intransigents o fonamentalistes, per això trobo inapropiat que la defensa dels drets dels gais, bisexuals, transsexuals i lesbianes comporti necessàriament desqualificar les creences dels altres fent-ne mofa. Només des d’una visió sectària de les relacions socials es pot defensar el sentit positiu de la burla injuriosa.
La transgressió artística pot semblar un bon recurs per agitar consciències, però no pot caure en la vulgaritat o en l’astracanada. Com a ciutadà, i persona creient, considero que cal respectar, i si cal adherir-se sincerament, les justes reivindicacions de determinats col·lectius socials que perceben que els seus drets estan poc reconeguts els seus rets. Però la defensa positiva d’aquests drets ha d’afirmar-se a través d’un relat sòlid, integrador de mires i acollidor d’altres sensibilitats. Actitud prou beneficiosa, per altra part, per eixamplar la base social d’aquestes reivindicacions. La burla dels sentiments religiosos no contribueix a consolidar aquest consens social. És evident que l’Església catòlica no s’ha distingit per donar suport a les reivindicacions d’aquests col·lectius, però no és menys cert que en els darrers temps el papa Francesc ha introduït una valoració positiva de l’acolliment d’aquests col·lectius en la comunitat eclesial. Ha estat un primer pas que haurà de permetre recorren molts més a fi de que l’Església modifiqui els seus judicis doctrinals negatius sobre aquestes qüestions.
Dit tot això, tampoc cal maximitzar el conflicte i promoure actes de desgreuge davant d’un cartell considerat ofensiu. Tothom té dret a l’exercici de la llibertat d’expressió, però tothom ha de saber-la exercir amb responsabilitat. No cal magnificar el problema, donant una volada que ni els seus promotors pensaven que pogués tenir. Cal deixar aquests conflictes a nivell de la nimietat. Però, cada cop que passa un problema d’aquests tipus, hauríem d’aprendre i afirmar amb vigor, com a bona mesura per consolidar els valors cívics i la convivència amable, que els ideals s’han de defensar sempre sense agredir els sentiments d’altres persones que ben segur tenen uns altres valors i unes altres mirades sobre la realitat. Tots en sortirem guanyant i la qualitat de la convivència també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada