Moltes persones judiquen fàcilment als demés. Sovint, es critica i jutja amb rapidesa el que fan les altres persones, no se’l deixa passar ni una; mentre no s’assumeixen les més evidents incongruències personals. Som ràpids en la crítica i molt lents, o no la fem, l’autocrítica. Les relacions humanes queden afectades per aquestes actituds, més pròpies dels hipòcrites que de persones que s’estimen. “No judiqueu els altres perquè Déu no us hagi de judicar. Perquè tal com vosaltres judiqueu ells us judicarà, i us farà la mesura que vosaltres haureu fet. ¿Per què veus l’estella dintre l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que tens dintre del teu ull?” (Mt 7,1-5)
L'art de viure pot resumir-se en petites frases que donen molt de sentit allò que fem. Proposo una d'aquestes màximes plenes de saviesa. Abans de fer qualsevol cosa pels demés podem pensar si ens agradaria que ens la fessin a nosaltres. Així de simple. “Fes als altres tot allò que voleu que ells us facin” ( Mt 7,6.12-14)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada