A
França, els diferents atemptats perpetrats per Estat Islàmic, ha obert un
interessant debat en relació al perfil dels terroristes, les causes de la seva
radicalització i les relacions amb el gihadisme violent. El debat està
polaritzat, bàsicament en dues qüestions. La primera, està relacionada amb el
concepte radical, es critica l’excessiva banalització d’aquest concepte i la
fàcil associació que pot fer-se entre la radicalitat, l’islamisme i la
violència.
La
segona qüestió gira entorn al debat ocasionat per dos punts de vista enfrontats
alhora de valorar els orígens dels francesos compromesos amb la gihad violenta.
Aquest debat es resumeix en les propostes defensades per dos grans
especialistes com Gilles Kepel i Olivier Roy: ¿estem davant la "radicalització
de l'Islam" o una "islamització del radicalisme"? Novament, el lligam
entre els dos punts de vista està en l’ús de la paraula radical i la seva
associació amb l’islamisme. Kepel considera que la “tercera generació” de l’islam
a França té un greu problema. Aquests són ciutadans amb tots els drets polítics
i socials com la resta de francesos, però pateixen més els efectes de la crisi.
Això els porta a repensar la seva identitat i revalorar la dimensió comunitària
de l’islam. Una minoria d’aquests joves , el procés de reislamització és radical
i ostensible, inspirat amb el salafisme saudita, que els porta a combatre els
impius i infidels d’occidentals.
Olivier
Roy proposa una altra anàlisi. Per a ell, el procés dels joves radicals no és
lineal. No necessàriament es comença per una adhesió al salafisme i evoluciona
cap a la gihad. La majoria dels joves terroristes tenen una formació religiosa
superficial, són poc practicants de la religió. Culturalment segueixen els
mateixos patrons que altres joves. En aquests sentit es poden considerar joves
occidentalitzats. El que és sorprenent és que, quan es radicalitzen ràpidament
s’adhereixen a la gihad violenta i troben en l’Alcorà la legitimitat de la seva
violència. Roy suggereix que aquesta radicalització és principalment un
conflicte generacional. La practiquen, en un moment donat, uns joves que no
volen la cultura dels seus pares i refusen. La violència a la qual pertanyen és
una "violència moderna". En el seu comportament hi ha una revolta
social contra la discriminació que pateixen a l'escola o a la feina. Per això,
Roy sosté que "no hi ha una radicalització de l'Islam”, sinó una islamització
del radicalisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada