¿Radicalització de l'Islam o islamització del radicalisme?

A França, els diferents atemptats perpetrats per Estat Islàmic, ha obert un interessant debat en relació al perfil dels terroristes, les causes de la seva radicalització i les relacions amb el gihadisme violent. El debat està polaritzat, bàsicament en dues qüestions. La primera, està relacionada amb el concepte radical, es critica l’excessiva banalització d’aquest concepte i la fàcil associació que pot fer-se entre la radicalitat, l’islamisme i la violència.

La segona qüestió gira entorn al debat ocasionat per dos punts de vista enfrontats alhora de valorar els orígens dels francesos compromesos amb la gihad violenta. Aquest debat es resumeix en les propostes defensades per dos grans especialistes com Gilles Kepel i Olivier Roy: ¿estem davant la "radicalització de l'Islam" o una "islamització del radicalisme"? Novament, el lligam entre els dos punts de vista està en l’ús de la paraula radical i la seva associació amb l’islamisme. Kepel considera que la “tercera generació” de l’islam a França té un greu problema. Aquests són ciutadans amb tots els drets polítics i socials com la resta de francesos, però pateixen més els efectes de la crisi. Això els porta a repensar la seva identitat i revalorar la dimensió comunitària de l’islam. Una minoria d’aquests joves , el procés de reislamització és radical i ostensible, inspirat amb el salafisme saudita, que els porta a combatre els impius i infidels d’occidentals.

Olivier Roy proposa una altra anàlisi. Per a ell, el procés dels joves radicals no és lineal. No necessàriament es comença per una adhesió al salafisme i evoluciona cap a la gihad. La majoria dels joves terroristes tenen una formació religiosa superficial, són poc practicants de la religió. Culturalment segueixen els mateixos patrons que altres joves. En aquests sentit es poden considerar joves occidentalitzats. El que és sorprenent és que, quan es radicalitzen ràpidament s’adhereixen a la gihad violenta i troben en l’Alcorà la legitimitat de la seva violència. Roy suggereix que aquesta radicalització és principalment un conflicte generacional. La practiquen, en un moment donat, uns joves que no volen la cultura dels seus pares i refusen. La violència a la qual pertanyen és una "violència moderna". En el seu comportament hi ha una revolta social contra la discriminació que pateixen a l'escola o a la feina. Per això, Roy sosté que "no hi ha una radicalització de l'Islam”, sinó una islamització del radicalisme.