dijous, 7 d’abril del 2016

Marroc vol formar als imams de Múrcia

La intensitat i extensió del salafisme gihadista preocupa al Regne del Marroc. Preocupa molt. Per evitar la proliferació d’aquest salafisme les autoritats marroquines han pres la iniciativa de lligar en curt els seus imams marroquins. Al Marroc, el govern ho té fàcil per controlar els imams però, pel que ha transcendit, res vol estendrà aquest seguiment fora de les seves fronteres. Segons explica el diari murcià La Verdad el cònsol del Marroc a València ha explicat que el seu govern vol obrir un consolat en aquesta comunitat autònoma i formar als imams d’aquesta regió. A més, el cònsol demanà l’assignatura d’àrab en els centres educatius perquè els “nens marroquins han de saber d’on venen i conèixer la seva cultura i el seu verdader idioma” i garantir que l’aprenentatge de la llengua “no es faci de forma clandestina”. 

Les paraules del cònsol són força clarificadores. El govern del Marroc no vol perdre el control ideològic de les persones que tenen relació amb aquest país, encara que, per ciutadania no en siguin ja ciutadans. Per fer-ho els imams són una peça estratègica i de primera magnitud a la regió de Múrcia, on bon part de comunitats musulmanes estan en l’òrbita de Justícia i Caritat, també coneguda com Justícia i Espiritualitat, moviment islamista radical marroquí enfrontat amb la barreja polític religiosa que sosté la casa reial marroquina. Insistir en la formació dels imams o treure les classes d’àrab dels oratoris i mesquites és una bona estratègia per esquivar el control ideològic a través de l’aprenentatge de la llengua. 

És evident que cal formar els imams, aquesta és una assignatura pendent que tenen molts països europeus, però també és evident que les comunitats musulmanes d’aquí han de tenir prou autonomia per dissenyar aquesta formació evitant les ingerències i supervisions dels governs estrangers. Si bé l’islam del Marroc està força lluny de les derives fonamentalistes d’altres països, i això és una garantia que els formadors enviats pel govern marroquí presentaran un islam conciliador i tolerant, això no justifica admetre com a normal el que és una clara ingerència que, per fer-ho més excels, es fa en un altre país. Per acabar, voldria destacar que tenir autonomia en la gestió d’aquesta formació crearia les condicions per que sorgir una reflexió pròpia i renovada de l’islam europeu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada