La vida és un camí. Mentre hi caminem, hem d'estar atents per adonar-nos que en aquest caminar ens trobem amb persones que ens ajuden a descobrir el mateix sentit de la vida. El que diuen, fan o, simplement, la companyia d’aquestes persones aporten llum al nostre cor. Hem d'estar atents i receptius per saber acollir a les altres persones en el nostre cor. "Prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l'un a l'altre. "¿No és veritat que els nostres cors s'abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria els sentit de les Escriptures?" (Lc 24,30-32)
La Pasqua ens ensenya que la mort, la negació de la vida, pot ser vençuda per la força de l'amor. Ausiàs March temia la mort perquè anul·lava l'amor, però sabem que no és així, perquè l'experiència de la resurrecció és la intel·ligència que ens permet descobrir que l'amor venç tota mort. “Déu els donà l'aigua de la intel·ligència; es recolzen al seu braç i mai no cauen, confien en ell i no queden confosos" (Sir 15,3-4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada