Les religions, com tota estructura social humana, necessita promoure la
seva cohesió interna a fi d’assegurar la seva supervivència i perdurabilitat.
Per fer-ho, les organitzacions socials s’esforcen per enfortir la seva
coherència interna i la seva disciplina. Però, a la vegada, per tal de resultar
atractives als membres i captar-ne de nous es troben sotmeses a dinàmiques
exògenes d’obertura al seu entorn. Apertura i coherència són dos actituds
generen un equilibri inestable en el qual es mouen la majoria d’institucions,
entre les quals es troben també les religions.
Aquest equilibri pot decantar-se fàcilment cap a qualsevol dels extrems
provocant reaccions oposades per contrarestar els efectes no desitjats. Així,
un excés d’apertura a l’entorn, a les altres persones, al desconegut en
definitiva, genera temor que es manifesta, a modus de defensa, un tancament de
la institució, un increment de la preocupació per la coherència interna. També
es manifesta un fenomen a l’inrevés. L’excessiva preocupació per la coherència
interna, la disciplina i la homogeneïtat tanca les organitzacions i les allunya
de tot el que és extern, tant altres persones com idees i visions diferents. El
resultat és l’aparició d’organitzacions tancades i insensibles al diàleg amb el
seu entorn. Aquest comportament organitzatiu té correspondència amb el caràcter
de persones. De tal manera, que els individus d’amplitud de mires i de
pensament creatiu es troben còmodes en organitzacions obertes, mentre que les
persones timorates i pusil·lànimes, rígides i obcecades es troben còmodes amb
institucions rígides i tancades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada