dimarts, 29 de març del 2016

Antecedents de l’Islam 25. El Messies no torna

Un cop els immigrants, natzarens i àrabs, entraren a Jerusalem emprengueren ràpidament la tasca de reconstrucció del Temple a partir de les ruïnes que havien quedat després de les guerres judeo-cristianes. Un testimoni d’aquests primers moments, Teodor, relata l’escena: “immediatament corrents arribaren al lloc anomenat Capitol [l’esplanada del temple]. Portaven homes amb ells, alguns per la força, altres voluntàriament, per netejar aquest lloc i construir aquesta maleïda cosa per la seva pregària, que ells anomenen un midzgitha”. Els immigrants començaren a iniciar les obres sense esperar que Oman, el cap militar àrab arribés a Jerusalem. No ho feu fins l’any 638. Mentrestant, la reconstrucció anava avançant. En un document, anomenat els Secrets del Rabi Ben Yohai, escrit a mitjans del segle VIII, s’explicava la iniciativa de reparar els desperfectes del Temple reconstruint-lo seguint les pautes del model original. Es construí un gran cub de pedra, marbre i fusta que tenia les dimensions que hauria tingut l’estança original denominada Sant dels Sants.

Després d’haver reconstruït parcialment el Temple els natzarens i els seus aliats àrabs esperaven el retorn del Messies. Però aquest no arribà mai i això creà tensions entre la coalició d’immigrants, especialment entre els seus dirigents, al veure frustrada la seva pretensió de dirigir el regne del Messies Jesús. L’any 640, els líders àrabs, arribaren a la conclusió definitiva que el Messies no tornaria. La qual cosa significava que els àrabs no constituïen un poble escollit i que els natzarens els havien enganyat. De sobte, els mestres natzarens foren considerats lladres i traïdors que havien enredat durant 40 anys als àrabs amb promeses falses, esforç, exili, sacrificis, guerres i nombrosos infortunis. La antiga umma entrà en crisi. Els àrabs tenien clar que era el moment de desfer-se del natzarens perquè les seves promeses ni els havia dut el Messies ni podien oferir-los cap regne. No obstant, no tot estava perdut.

D’aquesta derrota o incompliment de les expectatives els àrabs descobriren que podien conquerir, en profit seu exclusivament, el regne romà d’Orient. Així, l’any 640, el califa Omar, aprofitant la feblesa de l’emperador romà d’Orient Heràclit, conquerir l’Orient Mig en benefici dels àrabs. Així començà l’expansió militar i política dels àrabs per tot l’Orient Mig. Mentre es produïa això, el califa Omar eliminà els líders religiosos natzarens i situà només a àrabs al front dels territoris que anava conquerint. Avia nascut l’imperi àrab. Caldria esperar poc més de cent anys perquè aquest domini militar-política estigués fonamentat sobre una doctrina sòlida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada