Un
nou fet històric torna a donar un impuls al projecte messiànic del grup dels
natzarens i àrabs. Durant la llarga guerra que enfrontava a l’emperador romà
d’Orient, Heracli, amb els perses, l’any 620 es produí una important
contraofensiva de l’exèrcit romà. En poc temps aquests ocuparen els territoris
del nord de Síria. Aquesta circumstància fou percebuda com un perill per
aquelles natzarens i àrabs quraixites que aliats amb els perses havien intentat
conquerir Jerusalem sota el comandament del general persa Romizanés. La por a
una possible represàlia dels romans contra els natzarens i els àrabs en general
fou origen d’una important tensió entre els que havien anat a conquerir
Jerusalem i els que s’havien quedat a Síria sense aliar-se amb les tropes
perses. Per evitar represàlies i conflictes que poguessin afectar afectessin al
comerç de les caravanes, aquests últims convencen als primers a deixar Síria, a
fugir a un altre indret ben lluny de les tropes bizantines.
El
lloc destí fou Yathrib, una ciutat oasis del desert d’Aràbia on s’havien
establert, des de feia força temps una important comunitat natzarena. Els membres
d’aquest grup de la umma natzarena-àrab foren denominats emigrants, muhajirun en àrab. L’indret de Yathrib
fou rebatejat com a Môdin, que en llegua àrab és Medina, el mateix nom que la
ciutat on hi hagué la insurrecció jueva dels Macabeus en el segle II abans de
Crist, “Tot just acabava de pronunciar
aquestes paraules, quan un jueu, complint les ordres del rei, es va acostar
davant de tothom a oferir un sacrifici sobre l'altar de Modín” (1er
Macabeus 2,23).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada