Comença el temps de la Quaresma. Són uns dies destinats a reflexionar sobre el caràcter efímer de la vida i la lleugeresa de moltes coses que ens atrapen en excés. Poden fer l'exercici de renunciar durant aquests dies a alguna de les coses que ens tanca i ens aïlla dels demés. “Quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà” (Mt 6,16-18).
El temps de Quaresma és una invitació a l’ascesi personal. ¿Per què no fer-la?. És fàcil imaginar quantes coses supèrflues podem renunciar. Fem ho. Però, pot ser podem fer una mica. Hi ha coses més valuoses o que poden semblar més irrenunciables. Aquestes són les més adients per plantejar-nos un petit exercí de renuncia. La Quaresma és un bon moment per plantejar-nos aquestes renúncies. He de confessar que vaig deixar de fumar, després de molts i variats intents de fer-ho, com una renúncia del temps de Quaresma. Fa més de vint anys que no fumo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada