dijous, 11 de febrer del 2016

Antecedents de l’Islam 8. Els cristians gnòstics i messiànics

Mentre els judaisme sofria una transformació a partir de l’experiència de la destrucció del temple, els jueus adherits als cristianisme anaren tenint una altra evolució. Mentre la primitiva secta jueva de seguidors del Crist es transformava en cristianisme, altres donaren origen grups singulars al marge de la corrent principal del cristianisme apostòlic.

Una de les característiques d’aquests grups separats del cristianisme apostòlic fou la recuperació de la idea del Messies Jesús com salvador. Curiosament aquesta expressió surt onze cops en l’Alcorà. Aquets grups sostenien que ells posseïen la veritable interpretació del missatge cristià i que els anomenats cristians apostòlics l’havien corromput. Dins d’aquests corrents destacaren dos moviments que tingueren un paper rellevant en el primer segle. El primer d’aquest grup foren els anomenats gnòstics. Normalment es parla de gnosis de forma genèrica. Aquest terme, que vol dir coneixement en grec, en la tradició cristiana es fa servir per identificar els que tenen una fe falsificada. La gnosis es defineix com la coneixença espiritual intuïtiva i perfecta, adquirida per mitjà d'una experimentació interna directa, i que proporciona una comprensió transcendental i aperceptiva de la fe. Es contraposa a la ciència i a la fe religiosa, considerades com a vies de coneixement imperfectes. El camí de la gnosis és la introspecció o la contemplació. Els gnòstics solen emprar tècniques espirituals de tipus místic o d'altres preconitzades en general pels ensenyaments esotèrics, fins a experimentar la il·luminació o epifania.

L'altra gran grup separat de la corrent principal dels cristians apostòlics són el que s’identifiquen amb el messianisme global. Aquest moviment buscava establir una salvació col·lectiva general a la terra. Aquesta idea es manifestarà al llarg de la història de moltes maneres. El patró d’aquestes idees messiàniques és l’acompliment d’una promesa revelada o tenir una proposta per l’acompliment d’un futur brillant i una solució decisiva per la història. Aquestes corrents, si bé tenen al principi tenien una connexió amb la predicació dels apòstols, s’anaren distanciant progressivament d’ells. Les tesis dels messiànics era que la salvació col·lectiva era possible, però per fer-la possible calia crear les condicions polítiques per preparar la nova vinguda de Jesús en el Dia del Judici. L’activitat dels messiànics és preparar aquesta nova vinguda. Mentrestant cal combatre el mal de la societat i construir el bé que serà presagi d’un regne esdevenidor. Encara que imperfecte, el present pot ser el presagi del futur que està per venir. Segons els messiànics els apòstols i els seus seguidors cristians només Déu pot alliberar del mal. Les obres humanes són imperfectes i la salvació definitiva no es donarà en la terra, sinó en el cel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada