La segona insurrecció dels jueus fou protagonitzada per Bar
Kohebà entre els anys 132 i1 135. Aquesta Segona Revolta succeí 60 anys després de la Gran Revolta Jueva,
considerada la primera, i aconseguí restablir un estat jueu independent durant
tres anys. Gràcies això els jueus varen emetre les seves pròpies monedes amb la
inscripció: "El primer any de la
redempció d'Israel". Mentrestant, les tensions internes a Israel foren
motiu de grans emigracions dels jueus que feu créixer de manera notòria la seva
diàspora per tot l'Imperi Part i en tot l'Orient. Aquesta segona revolta alguns
autors la denominen com Tercera Guerra Judeo-Romana, perquè comptabilitzen com
a revolta els disturbis dels anys 115-117.
La Segona Revolta
de 132 estava dominada per una forta idea messiànica. El seu líder, Bar Kokhebà,
es considerava el messies que havia de restaurar la independència d’Israel i la
reconstrucció del temple. El Tana (savi) Rabí Akiva, que no era nasi (president del Sanedrí), però el
dirigia, convencé als altres membres que donessin suport a la imminent
rebel·lió i declaressin al seu comandant, Simó bar Kokhebà, com el Messies esperat
perquè, d'acord amb Nombres 24:17: "baixarà
un estel de Jacob" i Bar Kokhebà significa fill de l'estrella en arameu. Els dirigents jueus planejaren meticulosament la segona
rebel·lió per evitar els nombrosos errors comesos en la primera. L'any 132 la
rebel·lió dirigida per Simo bar Kokhba s’estengué ràpidament des de Modiim a
través de tot el país, derrotant a la X legió romana amb base a Jerusalem i
destruint a la XXII Legió Romana que havia vingut des d'Egipte. Els jueus tornaven a estar a
Jerusalem i tenien per endavant un futur ple de possibilitats. Tot depenia de
la resposta dels romans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada