La
derrota de Jerusalem i la destrucció total del Temple, primer, i la total
rendició d'Israel als romans l’any 73 amb la caiguda de la fortalesa de Masada serà
un dur cops pels jueus i per les primeres comunitats que encara estaven a
Jerusalem. La reflexió sobre aquesta experiència comportarà una profunda
transformació del judaisme i també del cristianisme primitiu. Què passà amb el
cristianisme? Als ulls dels cristians, aquesta pèrdua estimulà una relectura de
l'experiència creient i, de manera especial, comprendre que era necessari
formular una nova aliança que, ja no passava per l’exclusivitat de Déu amb els
israelites: naixia una nova aliança entre Déu i tot la humanitat. Així, les
comunitats cristianes fundades pels apòstols predicaven aquesta nova aliança que
es presentava com a l'acompliment de la història d'Israel.
Què
passa amb jueus no cristians? Els somni nacionalista jueu alimentat per
revoltes anteriors havia estat esclafat pels romans i el símbol de la seva fe,
el Temple, enrunat i els seus sacerdots morts o exiliats. Al seu desànim pel
moment, els jueus veien amb preocupació les adhesions que els cristians anaven aconseguien
entre els mateixos jueus. El judaisme havia quedat reduït a petits grups que
seguien amb el culte com podien i, alguns alimentaven una nova revolta política
contra els romans. Aquesta segon revolta començà l'any 132 a Judea després de
petites revoltes en anys anteriors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada