dijous, 18 de febrer del 2016

Antecedent de l’Islam 12. El dualisme moral dels natzarens


Els natzarens negaven  la divinitat de Jesús i acusen als jueus cristians d’haver associat a Déu la figura del Fill i de l'Esperit Sant. En el temps, la s’engrandeix la distància entre l’ensenyament dels apòstols i el projecte messiànic dels natzarens. Aquests es consideraven els únics hereus purs d’Abraham. Els seu exili a Síria, primer als Alts del Golan i després a fins al nord d’Alep era percebut com un nou èxode al desert similar al viscut pels hebreus al sortir d’Egipte conduits per Moisès. Per això, l’estada en aquestes terres foren interpretats com temps de purificació i de preparació fins el retorn del Messies. L’eucaristia dels natzarens eren amb aigua en lloc de vi. Clement d’Alexandria, al segle III, critica “als heretges que empren pa i vi en la seva oblació, contravenint les regles de l’Església. Ja que ells celebren l’eucaristia amb aigua pura”.

L’objectiu dels natzarens era purificar el món per salvar-lo dels seus mals i de les injustícies. En el seu programa religiós hi figurava la reconquesta i la purificació de la terra sagrada (Israel) i de la ciutat santa (Jerusalem) per tal de poder reconstruir el Temple recuperant la seva puresa per tal de poder realitzar els rituals i sacrificis. Un cop acomplert això serà factible el retorn del Messies. I amb ell al capdavant, els natzarens podran salvar el món de la seva maldat i de les injustícies, fins i tot de les pròpies. Els natzarens consideraven que la humanitat pot dividir-se en dos bàndols: els que estan a favor de la salvació i els que s’oposen. Uns són els purs i els altres, els impurs. D’acord amb aquesta visió dualista la moral considera convenient, just, veritable, noble, tot allò que contribueix al projecte de salvació; mentre és dolent, terrible, condemnable i cal destruir tot el que obstaculitza el projecte. És dolent tot el que també es considera que es desvia del projecte. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada