divendres, 29 de gener del 2016

Glosses per la vida quotidiana

Deia Thomas Merton que les persones no som una illa. Certament, no estem aïllats. Som ésser socials que teixim constantment relacions. A partir d’aquestes els demés ens valoren. Hem de procurar ser coherents i dir allò que pensem, i fer allò que creiem. No podem amagar les creences per vergonya o recança. Hem de procurar donar testimoni de la fe fins i tot en els moments més difícils i en els indrets més hostils. No poden ser un llum encesa amagada a la mirada dels demés. “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran” (Lc 16,15-16) 

 És evident que l'accés al misteri de Déu necessita del raonament; però bàsicament la comprensió del sentit d’aquesta creença s'hi arriba a través del cor. Només des de la senzillesa del cor podem trobar el camí que ens permet entendre-ho tot. La raó ens ajuda, ens permet formular i expressar de forma entenedora la fe, però el seu acolliment necessita d’obertura de cor. “T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11, 25).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada