L’article
primer de la Declaració Universal de Drets Humans diu “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.
Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns
amb els altres” En aquest breu
afirmació es condensa el que és essencial de la doctrina cristiana: la
humanitat com a gran fraternitat. Els humans som germans perquè tots som fills
de Déu. Així ho manifestem quan preguem en el Pare Nostre. L’experiència del
transcendent de Jesús fou cabdal per apropar Déu a la humanitat. Sant Pau ho
expressa en la seva carta als Gàlates “La
prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu
Fill, que crida: «Abba, Pare!» (Ga 4,6).
Aquest
desig de fraternitat ha inspirat molts moviments transformadors de la història.
L’apel·lació a la germandat universal ha transcendit a la mateixa religió
cristiana i s’ha secularitzat. La revolució francesa incorpora el lema de la
fraternitat en el seu frontispici de canvi social. Després, la història ha
tergiversat en masses ocasions aquest desig i la convertit en justificació de
moltes tiranies. Però aquesta circumstància no anul·la el gran valor de
mobilització que té l’afirmació de la fraternitat humana. Perquè aquesta sigui
real, a més del seu reconeixement en la legislació bàsica de la societat ha d’estar
present en el cor de les persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada