Vivim en un país on els fets semblen no tenir massa importància. Davant la tossudesa dels esdeveniments prevalen les idees prefixades, els marcs mentals dominants i els que es volen crear a fi d’influir en els ciutadans. La majoria de polítics, sempre acompanyats d’un ampli estol d’opinadors que els envolten, obligats a parlar contínuament per omplir les innumerables tertúlies dels medis de comunicació, mostren una extraordinària feblesa en el debat de les idees. Molts d’ells es mouen còmodament en el camp titulars breus que repeteixen contínuament.
Aquesta realitat de la política és una continua escenificació, fins el punt que es pot defensar una cosa i exactament la contrària al mateix moment sense posar-se vermell. Tot el procés negociador entorn a l’elecció del president de la Generalitat ha estat un bon exemple de tot això. Això ha estat especialment evident en les actituds dels líders de l’oposició a l’independentisme. Repeteixen les mateixes idees com un mantra independentment del que se’ls pregunta. El que pretenen és situar com sigui el seu breu missatge als ciutadans. De tal manera que la seva repetició constant li doni solidesa de veracitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada