Creixent Fèrtil

El territori on avui el món assisteix atònit al conflicte permanent de l’Orient Mig és una part del que antigament era conegut com el Creixent Fèrtil. Es tracta d’una una regió històrica situada entre el Pròxim i Mig Orient que comprenia les regions humides i fèrtils de l'Antic Egipte, el Llevant i Mesopotàmia. Indrets que contrastaven enormement amb les parts àrides i semi desèrtiques del seu entorn. Tradicionalment s’ha considerat com l’indret on començà la revolució neolítica que tanta transcendència a tingut per Occident. La zona occidental a l’entorn dels riu Jordà i el nord del riu Èufrates conegué l’emergència de la primera cultura neolítica datada al voltant del 9.000 AC. Aquesta regió, juntament amb la Mesopotàmia definida a l'est del Creixent Fèrtil, entre els rius Tigris i Eufrates, acollí una complexa diversitat cultural d'ençà de l'edat del bronze. Per aquesta raó aquest territori ha estat considerat el bressol de la civilització. Des de l'edat de bronze, la zona de conreu i de regadiu s’anaren ampliant tot i les condicions severes de calor i salinitat edafològica. El terme o concepte Creixent Fèrtil fou emprat per primera vegada per l'arqueòleg James Henry Breasted (Universitat de Chicago) en les seves obres A Outlines of European History de 1914 i Ancient Times, A History of the Early World. La raó d’aquesta denominació és per riquesa del seu sòl i la forma de mitja lluna.. 

 Aquesta àmplia regió són unes terres fèrtils a les ribes dels rius Nil, Jordà, Tigris i Èufrates. Tenen una extensió entre 400.000 i 500.000 quilòmetres quadrats. De forma general es considera que aquesta zona basta territoris de l'Iraq, Kuwait, les parts circumdants de l'Iran i Turquia, així com la resta de la costa llevantina de la mar Mediterrània, Síria, Jordània, Palestina i Líban. En aquest darrere cas el principal recurs hídric és el riu Jordà. En sentit ampli, pot considerar-se que en el Creixent Fèrtil es poden incloure algunes parts del sud d'Egipte i la vall del Nil i el seu delta, arribant fins l'illa de Xipre. El límit inferior està delimitat pel clima sec del desert de Síria. Al voltant de les fronteres exterior hi ha les terres àrides i semiàrides del Caucas cap al nord, les muntanyes d'Anatòlia cap a l'oest i el desert del Sàhara cap a l'oest. Dit d’una altra manera, la regió comença a la riba oriental de la Mediterrània fins al nord del desert de Síria, i des d'Al-Jazira i Mesopotàmia fins al golf Pèrsic, territoris que actualment formen part d’Egipte, Israel i Palestina, Cisjordània, la Franja de Gaza, el Líban, Kwait, Síria, Iraq, el sud-est de Turquia i el sud-oest de l'Iran. Es calcula que antigament estava habitat en l’època per uns 40 o 50 milions de persones.