Cada dia tenim moltes oportunitats per ser testimonis d'allò que creiem. L'art de la vida ens ofereix ocasions on comportar-nos o explicar-nos donant testimoni dels valors i principis que es troben en el nostre interior. Al fer-ho, algunes persones es preguntaren el sentit de tot això. El que diem i fem és com la llavor del sembrador de la paràbola evangèlica. "Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, però les preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit”. (Mc 4, 18-19)
Les persones hem de comportar-nos de forma coherent amb el que creiem. El nostre testimoniatge és un camí per donar a conèixer als demés els principis i valors que ens determinen. No ens hem d'amagar de mostrar-ho i hem de procurar viure de forma coherent. Estem sotmesos a l’escrutini dels demés i a la mirada del nostre cor. Per estar en pau amb nosaltres mateixos no ens podem enganyar. "No hi ha res amagat que tard o d'hora no hagi de ser descobert, ni res d'obscur que tard o d'hora no hagi de ser entès" (Mc 4, 22)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada