Un diari, comentant el nomenament del màxim responsable d’una institució pública, fa un elogi encès de la seva vàlua i capacitat de treball, contrastada per diverses responsabilitat en l’Administració Pública. Per confirmar aquesta valoració fa el següent comentari: “els que han treballat amb ell destaquen la seva dedicació i el qualifiquen de workaholic: el seu equip en una altra institució on ha treballat recentment es va acostumar a rebre correus i fins i tot a celebrar reunions durant els caps de setmana”.
Personalment, penso que aquesta circumstància no és una bona carta de presentació del personatge. Al contrari, mostra un directiu obsessiu, de perfil controlador, poc orientat a desenvolupar equips de treballs humanitzats i, perquè no dir-ho, explotador dels seus col·laboradors. Ser workaholic no és una garantia d’èxit professional, sinó més aviat de despotisme laboral. És una barbaritat no respectar el descans dels seus col·laboradors i al fer-ho evidencia el seu poc respecte per la conciliació de la vida laboral i familiar. No m’agradaria treballar en una organització on el seu màxim responsable tingués aquesta tarja de presentació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada