dimarts, 1 de desembre del 2015

L’ocurrència del solstici

De nou aquest any la proximitat de les tradicionals festes de Nadal ha obert el debat sobre el sentit d’aquest celebració. He llegit que alguns ajuntaments conviden a celebrar el pròxim solstici d’hivern perquè és “una de les celebracions més antigues” i, com argument d’autoritat afirmen: “no únicament a casa nostra, també al món sencer”. Aquests consistoris consideren que les festes nadalenques han transformar-se en la celebració del solstici. Alguns ho justifiquen en nom del respecte a les altres tradicions religioses no cristianes. 

 La primer sorpresa s’origina en la mateixa afirmació de que la celebració del solstici és una de les més antigues. He de reconèixer la meva poca informació, o ignorància en els calendaris de festes tradicionals, però fins ara no he conegut ningú que celebri el solstici d’hivern com a tal. Sí que és cert que les diferents tradicions culturals han colonitzat les antigues festes organitzades entorn al solstici d’hivern i prou. El Nadal, per exemple, té el seu origen, en part, en la adaptació cristiana de les festes Saturnals dels romans. Aquestes festes començaven el 17 de desembre i duraven fins el 23 del mateix mes. Els primers cristians transformaren aquestes festes junt amb la commemoració del naixement de Mitra en una festivitat religiosa. Tenia tot el sentit, perquè escollint la data del 25 de desembre es podia fer la metàfora de que, quan el dia començava a allargar-se vencent la foscor de la nit, el celebrava el sentit del naixement de Jesús qui serà la llum del Món. La data real del naixement de Jesús resta com una incògnita però el cert és que, en tot cas, probablement no fou el desembre com diu la tradició. 

 Podria pensar que els promotors de l’exaltació del solstici ho fan per evitar que, l’evocació d’una festa cristiana, pot arribar a ofendre a altres religions. Admeto aquesta possibilitat i, fins i tot, podria atorgar el benefici del dubte perquè no tinc indicis que les motivacions puguin ser unes altres com, per exemple, aplicar una visió laïcista al tractament de les festes religioses en l’espai públic. Però, si fos així, això fora un error en la pròpia aplicació de la idea de la laïcitat com a principi ordenant de la convivència democràtica. Perquè, des de la perspectiva de la laïcitat, el que es tracta no és negar la celebració de les festes religioses tradicionals cristianes, o altres, sinó facilitar que les religions puguin també celebrar les seves buscant el màxim enriquiment en aquest fet. Recuperar les antigues festes solsticials pot ser un equivocació provocada per la ignorància; no vull pensar que és el fruit una decisió política tàcita fonamentada en el laïcisme excloent. Si fos així, proposaria que els promotors d’aquesta iniciativa reflexionessin si poden aplicar-se a ells mateixos el que he trobat en la pàgina web d’un ajuntament que, a l’explicar el solstici d’hivern afirma: “amb el solstici celebrem, per tant, el triomf de la llum sobre la foscor”. En aquest cas, em dol constatar que la foscar s’ha instal•lat en les decisions d’alguns regidors dels nostres ajuntaments.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada